L’Església

L’Església de Sant Pere Apòstol de Tarragona es un edifici singularment petri i de reduïdes dimensions, obra de l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà l’any 1878. S’inaugurà per Tots Sants de l’any 1880. Les despeses de la seva construcció foren a càrrec de l’Arquebisbe d’aleshores Dr. Constantino Bonet i Zanuy, de qui pren nom la plaça devantera del temple.

La Parròquia de Sant Pere comprèn el Barri del Serrallo i el de la Residencial Palau conjuntament amb tot l’espai abraçat pel carrer Torres Jordi, cruïlla amb Jaume I, que mira la banda del mar. Hi ha vuit escales de pedra en forma semicircular a l’accés. Portal i finestra superior proporcionats. El rematament de la façana principal és de forma triangular sense la base i en el seu vèrtex emergeix una creu. En aquesta façana es combina la pedra de maço-neria amb la llavorada, que emmarca els elements. Es veuen perfectament els contraforts. Les obres de l’església van costar, segons pressupost, 19.960,03 pessetes. És, sens dubte, l’edifici més repre-sentatiu d’en Ramon Salas i Ricomà al barri marítim (en va bastir molts entre els anys 1870 i 1926), aquella no tan petita esglèsia neogòtica que va projectar amb tota mena de detalls tant pel que fa al temple pròpiament, com per a la sagristia, casa rectoral i escola d’infants, edificis tots ells annexos. Les obres varen ésser adjudicades al contractista Pau Castellà al qual se li va atorgar probablement l’escriptura correponent durant la primera meitat del mes de maig de l’any 1878. El lloc de l’obra de l’antiga Bateria del Francolí va ésser ben utilitzat per la nova església, els fonaments de la qual constituïen tal vegada el problema tècnic de més difícil solució, tenint en compte la proximitat de les aigües i el nivell de la zona.